Ella era clarament fan dels xiclets de menta, gaudia amb aquella frescor que s’expandeix per tota la boca.
Ell retornava a un sabor d’infància amb els de maduixa.
Els primers dies d’hivern sempre costipaven a la Mia, però fins i tot així conservava la seva elegància i atractiu.
Aquell dimarts es va llevar aviat, tenia aquells nervis de quan tot comença, de quan vols que tot sigui perfecte, i no podia negar-ho, tenia també aquell foc que només podia apagar el sexe d’en Pol.
Tot llest, cada detall en silenci, amagat sota el xandall s’havia posat un conjunt de llenceria que calia reconèixer que li estava tant bé. Ella mateixa es veia atractiva al mirall abans que arribés l’hora.
Quan va sonar el timbre sentia que els minuts de marge que havia tingut havien estat hores, i que cada segon d’en Pol pujant les escales feia que el seu cor bategués més ràpid.
No van passar ni dos segons des que es va tancar la porta que ja es fonien l’un amb l’altre. Aquella connexió era tant explosiva que no es regia cap control ni ordre.
En Pol se sentia eufòric, fogós i calent. Però tenia una pressió al cap per fer que per ella fos un moment èpic, que al principi necessitava uns minuts per deixar enrere aquells nervis i ser el Pol que volia ser. Bàsicament ser el Pol que era, i fer el que tantes ganes tenia de fer. Penetrar la Mia com si no hi hagués demà. Fer dels dos cossos un de sol. Gaudir i sentir el plaer d’ella. Fer d’aquells moments un record etern. No podia fer altra cosa.
Quan va poder superar aquella frontera mental van notar que la pressió al pantaló d’en Pol volia ser resolta amb immediatesa. Ella va posar la mà dins els pantalons, acariciava el penis d’en Pol, després els testicles, això el revoltava i el feia entrar en èxtasi.
La Mia confessava a cau d’orella d’en Pol que estava realment mullada, i a ell això encara el feia anar més i més calent.
Ella sempre li deia que era molt bàsic, segurament era cert. Es tornava boig per empotrar-la i era recorrent que amb força la girés per introduir el seu penis dur dins el seu cony mullat. Aquell moment. Aquella sensació tant explosiva d’entrar l’un dins de l’altre. Aquella fantasia de penetrar i ser penetrada. Poques paraules saben realment si existeix un mot per descriure-ho.
Aquell dia res esperava que acabessin, i el rellotge enorme de la paret s’havia parat per a ells. Es permetien uns minuts de treva entre polvo i polvo. Ell seguia nerviós, però estava pletòric i se sentia viu i vigorós, ella s’entregava plenament al moment i doblegava la cintura perquè el membre d’en Pol entrés més i més.
La Mia portava les ungles pintades de vermell, i tenia un control absolut sobre el desig d’en Pol. Fins al punt que no podien parar de follar, un rere l’altre, i un altre cop i un cop acabat, després de la pausa pertinent uns petons portaven a una nova erecció que disparava de nou una súplica per entrar un cop més dins la Mia. Ella deixava que en Pol volés, se sabia dominadora, a en Pol li encantava aquell control i lideratge.
Teníen cap control sobre el que estava passant? No ho sabien, vivien el moment, gaudien d’aquell èxtasi tant potent que els feia retornar als primers cops, de fet eren els seus primers cops. Ja se sap que el sexe és com tota pràctica en grup, cal entrenament per coordinar-se, tot arribaria.
Aquell dia van follar quatre cops en menys de dues hores i en Pol sentia ganes de cridar als quatre vents que creia en la vida, que volia seguir vivint, que es declarava vençut i convençut. I era tant feliç,
La Mia, garant del control, també s’havia permès perdre’l durant uns instants, però mai del tot. Portava els tempos, els límits, saltats ja feia temps, seguien amb un marc molt clar. I això ho feia tot possible.
Per què deixar de somiar?
A la Mia aquells xiclets de maduixa li recordaven a França, qui sap perquè, però malgrat no ser els seus preferits en guardava un bon regust.
